La recent victòria de Donald Trump a les eleccions dels Estats Units tindrà repercussions a nivell global. Ara torna a la Casa Blanca en unes circumstàncies molt diferents de les del seu primer mandat. Ara és un home amb més experiència, amb menys restriccions i amb un enfocament que amenaça directament els pilars de la democràcia i l’ordre internacional que Occident ha defensat durant dècades. Aquesta nova etapa plantejarà desafiaments tant per al sistema polític nord-americà com per a les relacions internacionals dels Estats Units, especialment amb Europa. Una Europa que es troba més sola en la defensa d’un ordre global basat en lleis i valors universals, com la pau, la democràcia i els drets humans.
El retorn de Trump reflecteix la complexitat i la polarització de la societat nord-americana. Ha aconseguit atreure el vot de diverses minories, especialment la comunitat llatina, i ha mobilitzat un sector que semblava desatès: els homes blancs sense estudis universitaris. Tot i que Kamala Harris ha guanyat el vot femení, no ha pogut assolir el mateix marge de suport que es va obtenir el 2020. El resultat de les eleccions ve provocat per una campanya marcada per la desinformació i l’odi, especialment a través de les xarxes socials, un terreny on Trump i els seus poderosos aliats com Elon Musk han sabut fer créixer un discurs polaritzador amb eficàcia i precisió.
El nou Trump arriba amb un conjunt de promeses radicals: una prohibició generalitzada de l’avortament, que representa un atac frontal contra els drets de les dones; deportacions massives, que revifaran el temor i la fragmentació a les comunitats migrades; i la reversió de les mesures per lluitar contra el canvi climàtic, posant en risc un planeta que necessita accions urgents. No és només una agenda conservadora, sinó una agenda que qüestiona drets i valors que crèiem fermament establerts.
Però la llista de promeses no s’acaba aquí. Trump també ha anunciat que oferirà indults als assaltants del Capitoli, en una mostra de menyspreu cap a les institucions que protegeixen l’equilibri democràtic. A més, una possible guerra comercial amb la Unió Europea i la Xina podria desestabilitzar encara més l’economia global, mentre que el seu distanciament respecte a Ucraïna davant l’amenaça russa deixaria Europa en una situació de preocupant vulnerabilitat.
En aquest escenari, ens cal una Europa més forta. Una Europa que necessita, més que mai, reduir les seves dependències i avançar cap a una autonomia estratègica real. Ens trobem davant d’un soci nord-americà que ja no sembla compartir els nostres valors fonamentals, i Europa ha de preparar-se per ser autosuficient en matèries crítiques com la indústria, la seguretat i la defensa.
Europa ha de treballar per mantenir una relació transatlàntica que minimitzi el risc d’un conflicte comercial devastador, alhora que reforça aliances amb altres regions del món, com Amèrica Llatina, Àfrica o Àsia. Aquestes aliances podrien obrir noves vies de cooperació i ajudar a protegir Europa d’un possible aïllament davant els canvis en la política nord-americana.
Avui, com en altres moments de la història, quan la democràcia es veu amenaçada, la resposta és resistir. Aquest retorn de Trump és un desafiament, no només per a Europa, sinó per a totes aquelles persones que creuen en la pau, la justícia social, la igualtat i la protecció del planeta. Ara, més que mai, les forces progressistes hem de treballar des dels dos costats de l’Atlàntic per defensar la democràcia i construir un món més just i sostenible.
Europa no es pot permetre ser un espectador passiu. Aquest és un moment per actuar, per reafirmar els nostres valors i per construir una societat unida i resilient davant d’aquells que intenten desestabilitzar-la. Responem amb valentia, amb resiliència i amb la convicció que els nostres valors mereixen ser defensats.
