Davant l’odi, l’esperança. Aquesta recurrent afirmació del company Salvador Illa, pronunciada al debat de política general que es va cloure ahir, va ressonar a la cambra en les intervencions de tots els grups i va esdevenir, en realitat, una crida.
El president de la Generalitat va començar descrivint un món en canvi accelerat. Canvi climàtic. Canvi tecnològic, amb el que això suposa d’impacte al món del treball. Canvi i enduriment del context internacional.
Tot plegat fa comprensible el desassossec i la por d’una part important de la població davant el que es percep com un futur incert i un present precari. Però la resposta, ens deia el president, no és ni la por ni l’odi. Podem confiar en les nostres capacitats, en la nostra força col·lectiva, per afrontar els reptes del present en clau de justícia social i bastir així un futur que no haguem de témer, sinó que puguem desitjar.
Vam veure i sentir un president de la Generalitat amb Catalunya al cap, amb un projecte coherent de país —que ja ha començat a posar en marxa— i amb una idea clara del paper que vol jugar Catalunya a Espanya, a Europa i al món.
El vector que identifica aquest projecte transformador és el de la cohesió social i territorial del país. Quan parlem de prosperitat compartida, és d’això que parlem.
Per tal que cadascun dels catalans i cadascuna de les catalanes pugui gaudir d’una igual llibertat per desenvolupar el seu projecte de vida amb autèntica autonomia i dignitat, cal fornir les bases materials per fer-ho possible.
S’està impulsant la recuperació del lideratge econòmic de Catalunya, tant a Espanya com a Europa. Aquest impuls econòmic s’ha d’arrenglerar amb els objectius d’assoliment de l’autonomia estratègica europea i amb els objectius relatius a la transició ecològica i de l’impuls de les energies renovables.
S’està invertint en les infraestructures —de comunicació, de reg, viàries, ferroviàries, portuàries i aeroportuàries— que garanteixen la connectivitat, la producció, la mobilitat de la ciutadania i les adequades connexions que vertebrin internament Catalunya i que la connectin amb Europa i el món.
Menció especial mereixen les inversions ferroviàries, que estan assolint xifres d’execució i de licitació mai vistes, amb més de dues-centes actuacions simultànies a la xarxa, a fi de millorar els serveis regionals i de rodalies —mentre s’avança en el traspàs per tal que Catalunya assumeixi plenament el timó— però també de contribuir a la descarbonització del transport mitjançant la millora de la capacitat de moure mercaderies per tren. Estan ja en marxa tots els treballs del Corredor Mediterrani. Tant pel que fa a les infraestructures, com pel que fa a les instal·lacions per produir energies renovables, el Govern actua amb criteris de sostenibilitat i d’equitat territorial, procurant maximitzar el retorn social a la ciutadania.
S’està invertint en educació, des de l’etapa 0-3 a la universitària, passant pel salt endavant en matèria de Formació Professional. Aquesta és sens dubte una eina fonamental per generar igualtat d’oportunitats.
S’està invertint en salut, posant el focus en la integració de l’atenció social i sanitària i treballant per reduir les llistes d’espera. En aquest sentit, el president va anunciar un pla per reduir a la meitat el temps d’espera per obtenir la valoració en l’àmbit de la dependència i de la discapacitat.
Menció especial mereix fins a quin punt el Govern de la Generalitat està prioritzant les polítiques d’habitatge. El president, amb bon criteri, identifica la dificultat d’accés a l’habitatge com un dels principals factors que llasten la lluita contra la desigualtat social. Per això, al debat de política general del 2024, va anunciar un pla per construir 50.000 habitatges fins a l’any 2030. Aleshores molts van reaccionar amb escepticisme o en van fer befa. En el debat d’enguany, s’ha informat al Parlament que l’any 2026 més de 25.000 d’aquests pisos es trobaran en qualsevol de les seves fases de producció.
Illa ha anunciat ara un pla per mobilitzar tot el sòl disponible a Catalunya d’aquí al 2030, per tal de promoure-hi la construcció d’uns 214.000 habitatges, dels quals entre un 40% i un 50% serien de protecció oficial. Novament, alguns han reaccionat fent-ne escarni o aixecant una cella. Però no trencarem la dinàmica actual en matèria d’habitatge si no és amb ambició i amb audàcia. En polítiques d’habitatge, ja ho va dir Illa, no li tremolaran les cames. Cal fer-ho tot, alhora, arreu. Intervenir el mercat. Regular-lo. Designar zones tensionades. Posar topalls al lloguer. Però també construir i augmentar massivament el parc d’habitatge públic.
Illa està convençut, com n’estem nosaltres, del poder transformador de l’esperança, que sorgeix quan existeixen les condicions de possibilitat per un futur millor. Sabem que el país disposa d’energies, capacitats i prou voluntat per projectar-se al futur amb confiança i sense por.
Que ningú confongui l’estil serè, educat i moderat en les formes del president amb manca d’ambició pel país i per la seva gent. Ben al contrari. Està impulsant, com vam dir que faríem, la tercera gran transformació de Catalunya.
