En aquest curs que conclou, el govern de Salvador Illa ha marcat un punt d’inflexió en la política catalana que mereix ser reconegut: ha sabut deixar enrere anys de vertigen, confrontació estèril i paràlisi institucional. Per fi Catalunya disposa d’una acció de govern centrada en els problemes reals de la ciutadania.
Aquesta nova etapa —basada en el diàleg, el pragmatisme i una gestió eficaç— representa exactament allò que la societat catalana feia temps que necessitava. I aquest canvi ja es reflecteix en les bones perspectives electorals que totes les enquestes pronostiquen per al PSC.
Un enfocament constructiu
El president Illa ho va expressar des del primer moment: “Vinc a construir, no a desmuntar”. I ho ha complert. La seva actitud contrasta favorablement amb la dinàmica destructiva que havia dominat la política catalana els darrers anys.
Aquest enfocament es concreta en tres eixos estratègics que aborden les principals preocupacions dels catalans: la seguretat, l’enfortiment dels serveis públics essencials i, com a pilar transversal, una economia sostenible que garanteixi prosperitat compartida.
L’aposta per aquesta “prosperitat compartida” revela una visió madura dels reptes socioeconòmics actuals. No es tracta només de generar riquesa, sinó d’assegurar que aquesta sigui compatible amb l’ecosistema i la biodiversitat, i que es distribueixi equitativament arreu del territori i entre totes les capes socials.
Aquesta visió ecològica i inclusiva respon no només a l’ADN social i democràtic del PSC, sinó també a una demanda ciutadana llargament postergada que, finalment, comença a ser atesa.
Fites tangibles en seguretat
Les mesures adoptades en matèria de seguretat mereixen un reconeixement especial. L’ampliació de la convocatòria de Mossos d’Esquadra de 900 a 1300 agents —un 45% més del previst— demostra el compromís real del Govern amb la seguretat ciutadana. L’objectiu d’assolir els 22000 efectius l’any 2030, amb possibilitat d’arribar als 25.000, situa Catalunya al capdavant en matèria de seguretat autonòmica. A més, la petició d’ampliar competències perquè els Mossos operin en ports i aeroports —una reivindicació històrica— ha estat plantejada amb valentia i habilitat política. Aquestes mesures no només reforcen la seguretat, sinó també l’autonomia catalana de manera pràctica i efectiva.
Però la seguretat no es limita a la policia. La millor prevenció és la protecció social: per això s’ha emprès una profunda reforma en els serveis d’atenció a menors, l’educació infantil i, especialment, en matèria d’habitatge.
Perquè sense llar, no hi ha seguretat. El Govern ha compromès més de 4.400 milions d’euros per construir 50.000 habitatges públics abans de 2030, tot assumint el repte de garantir el dret a l’habitatge.
Doblar pràcticament el pressupost destinat a habitatge demostra que les promeses s’estan traduint en fets. Assolir un 9% d’habitatge protegit en cinc anys respon directament a una de les majors preocupacions dels joves i les famílies.
Reforma administrativa: professionalització i eficiència
Una de les apostes més rellevants del Govern és la modernització de l’administració pública. S’ha activat un pla integral de reforma, amb una comissió d’experts que treballa sobre dotze àmbits prioritaris, i un pla de xoc amb disset mesures d’aplicació immediata.
L’objectiu és clar: professionalitzar, reduir burocràcia, agilitzar tràmits i millorar l’experiència del ciutadà amb l’administració.
La professionalització del sector públic, una demanda històrica, esdevé així el nucli d’una transformació que promet més eficiència i menys partidisme.
Sanitat: reforma integral de l’atenció primària
L’experiència d’Illa com a ministre de Sanitat durant la pandèmia es reflecteix ara en un ambiciós pla de reforma sanitària centrat en l’atenció primària. La primera fase transformarà vint-i-set centres en Centres de Salut Integral de Referència, superant l’antiga denominació de CAP.
L’objectiu: una sanitat àgil, eficient i accessible, que mantingui l’excel·lència i respongui a la demanda ciutadana d’atenció en un màxim de 48 hores.
El compromís de destinar el 7% del PIB a sanitat, en línia amb els països més avançats d’Europa, demostra ambició i serietat. A més, la reforma dels concerts sanitaris, que vincula els contractes als resultats en salut, suposa un salt qualitatiu en eficiència i qualitat assistencial.
Una aposta decidida per l’educació
La universalització de l’educació infantil —amb la gratuïtat per a infants d’un any a partir del curs 2025-2026— és una inversió estratègica en el futur. Aquesta mesura alleuja la càrrega econòmica de les famílies i afavoreix la igualtat d’oportunitats des de la infància.
Aquest tipus de polítiques reflecteixen amb claredat que el Govern entén l’educació com el fonament del progrés social.
Finançament: el gran salt endavant
L’acord amb el Govern d’Espanya per avançar cap a un model de finançament “singular” representa un avenç significatiu. El camí cap a una major autonomia fiscal és fruit del diàleg i la negociació que defineixen al nou executiu.
La cooperació reforçada entre l’Agència Estatal d’Administració Tributària i l’Agència Tributària de Catalunya obre noves perspectives per a una gestió més eficient dels recursos públics.
Aquest assoliment demostra que el diàleg i el compromís són eines molt més eficaces que la confrontació per avançar en l’autogovern.
Reptes i oportunitats de millora
Com tot govern, el d’Illa afronta desafiaments. L’ajustada majoria parlamentària exigirà una habilitat constant per sostenir l’estabilitat. Però també és una oportunitat per obrir espais de diàleg, consens i integració de noves idees.
La manca de pressupostos propis pot generar incertesa, encara que les mesures econòmiques anunciades ja suposen un fort incentiu per tancar un acord definitiu.
La implementació de les reformes requerirà una coordinació institucional complexa, però l’estil de lideratge del president Illa i el compromís del seu equip amb l’interès general són garanties de serietat i solvència.
Una Catalunya en positiu
El canvi que representa el govern Illa va més enllà de la política: és també un canvi cultural i social.
Catalunya ha recuperat la confiança en les seves institucions i en la seva capacitat de progrés. La societat, farta de confrontacions inútils, ha respost positivament a un projecte polític que prioritza el bon govern davant de la retòrica, i els resultats per sobre de les promeses buides.
Aquest rumb no renuncia a les aspiracions legítimes d’autogovern, sinó que les canalitza amb intel·ligència i eficàcia. El govern Illa ha demostrat que és possible avançar en autonomia sense conflicte, millorar el finançament sense ruptura, i reforçar les institucions sense enfrontaments constants amb la resta d’Espanya.
Avui, Catalunya compta amb un govern i una agenda política a l’altura dels seus desafiaments i aspiracions. Un executiu que treballa per a tothom, que basteix ponts en lloc d’alçar murs, i que entén el progrés en termes d’hospitals moderns, escoles ben dotades, habitatges assequibles i carrers segurs.
Aquesta és la Catalunya del futur: pròspera, cohesionada i en pau amb ella mateixa i amb el seu entorn.
El camí iniciat mereix el suport de tots els qui creiem en una Catalunya millor. Els avenços ja assolits són sòlids, i les perspectives, molt engrescadores i il·lusionants.
