En els darrers anys, Catalunya ha experimentat una transformació demogràfica profunda i accelerada. Només entre els anys 2022 i 2023, el nostre país va acollir prop de 270.000 persones procedents d’arreu del món. És una realitat que ens interpel·la com a societat i com a institucions: acollir no és només donar cabuda, sinó garantir drets, possibilitats i un espai comú de convivència. I en aquest repte, la llengua catalana esdevé una eina essencial de cohesió social i d’igualtat.
Des del nostre grup parlamentari hem volgut posar el focus en una política que sovint es percep com accessòria, però que és estructural: l’aprenentatge del català per part de les persones adultes. Per això, en una recent interpel·lació parlamentària al conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, li vam demanar una valoració dels primers resultats del pla de xoc impulsat pel Govern per reforçar l’ensenyament i l’acreditació del català.
Aquest pla, aprovat el passat mes de març, representa una inversió extraordinària de 8,8 milions d’euros i respon a una realitat incontestable: la demanda d’aprendre català no ha deixat de créixer. Segons dades del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), el 2024 el 82% de l’alumnat era nascut fora de l’Estat espanyol, i gairebé el 70% dels cursos impartits eren de nivell inicial o bàsic. Aquesta xifra és molt més que una estadística: és una mostra clara de la voluntat i interès de les persones nouvingudes d’aprendre català, de construir una nova vida des del coneixement de la llengua i la cultura d’acollida.
És per això que celebrem el reforç d’un actor clau com el CPNL. El pla de xoc ha permès ampliar-ne la capacitat, passant de 850 treballadors —molts a temps parcial— a més de 900, amb un increment significatiu d’hores de docència i de cursos oferts arreu del territori. Enguany, es preveu arribar als 5.300 cursos, entre propis i coordinats, un augment notable respecte als 4.871 de l’any passat. Això no només respon a una necessitat objectiva, sinó que suposa també un canvi de rumb després d’una dècada marcada per l’infrafinançament, especialment greu entre els anys 2010 i 2020.
També és rellevant l’aposta per fer accessible la formació en català als municipis més petits. Els ajuntaments són i han estat una peça important per impulsar la llengua amb les múltiples accions que realitzen, sovint amb mitjans propis. En aquest sentit, molts pobles de menys de 17.500 habitants, la manca de recursos dificultava l’accés a cursos de català. És per això que el pla de xoc preveu línies de subvenció per facilitar la contractació de docents i garantir l’oferta d’A1 i A2, contribuint a la descentralització de la formació i a la igualtat d’oportunitats, visquis on visquis.
Però l’ensenyament no es limita a l’aula. El Govern ha anunciat també la incorporació de nous recursos pedagògics, com materials audiovisuals, eines d’intel·ligència artificial per a la pràctica oral i un nou model de curs per a persones que no tenen cap llengua romànica com a referència. A més, es dona suport a projectes de conversa ja existents, com el Xerrem o Vincles, imprescindibles per fomentar l’ús espontani de la llengua i per fer comunitat.
L’acreditació també és un front prioritari. En només cinc anys, la demanda per certificar el coneixement del català s’ha multiplicat per cinc. Per això, el Govern està treballant en una nova plataforma d’exàmens, el G-Cercat, que ha de permetre incrementar les convocatòries i fer més accessibles les proves. Així mateix, s’està desenvolupant la prova de nivell A1, que fins ara no estava disponible.
Des del Grup Socialistes i Units per Avançar, defensem que el català ha de ser una eina compartida, no un element de confrontació. Ha de servir per sumar, no per dividir. Per això cal que les polítiques lingüístiques es basin en el consens, en el rigor i en la voluntat clara de garantir que tothom que vulgui aprendre català el pugui aprendre i així poder fer servir la llengua amb normalitat. És en aquest sentit que el Pacte Nacional per la Llengua és l’eina valuosa per orientar i estabilitzar aquestes polítiques més enllà dels calendaris polítics.
No volem una societat amb ciutadans de primera i de segona. Volem una Catalunya on la llengua catalana sigui sinònim d’oportunitat, de participació i d’ascens social. On el fet de parlar-la sigui també una manera de sentir-se part d’un projecte compartit. I això només serà possible si oferim les eines necessàries perquè tothom que ho vulgui la pugui aprendre, utilitzar i estimar.
És per això que cal perseverar en l’esforç, garantir la continuïtat d’aquest pla de xoc, dotar de recursos el CPNL i els ajuntaments, i continuar millorant els processos d’inscripció, els materials didàctics i les vies d’acreditació. Fer del català una llengua útil, oberta i accessible és també fer de Catalunya una societat més justa, cohesionada i democràtica. I aquest, en definitiva, és el país que volem.
