El servei de Rodalies és essencial per a Catalunya. Amb 400.000 usuaris diaris, aquesta infraestructura és fonamental per a la mobilitat de treballadors, estudiants i famílies. Tot i això, durant anys, la manca d’inversió ha provocat un deteriorament del servei que ara es busca revertir amb un pla de millora a llarg termini. Però més enllà de les xifres, la pregunta clau és: com garantir que Rodalies deixi de ser un maldecap per convertir-se en un servei fiable i eficient?
El punt de partida no és positiu. Entre el 2012 i el 2018, la inversió en Rodalies es va desplomar fins als nivells més baixos, assolint un mínim de 180 milions d’euros el 2014. En comparació, el 2011 es van executar 986 milions en inversions ferroviàries a Catalunya. Aquesta davallada va deixar una xarxa envellida, amb infraestructures precàries i trens obsolets, provocant retards constants, incidències tècniques i un deteriorament progressiu del servei.
Ara, però, la tendència ha començat a revertir-se des de l’any 2018. Amb l’arribada al govern de Pedro Sánchez s’han realitzat inversions històriques a la xarxa. A més, l’any 2024, la inversió en Rodalies s’ha elevat a 754 milions, i només en el període 2023-2024 s’han licitat obres per valor de 1.040 milions i adjudicat 1.500 milions. Aquest augment reflecteix un canvi d’estratègia, amb un compromís clar per modernitzar la xarxa i garantir la seva fiabilitat a llarg termini.
No obstant això, modernitzar una xarxa ferroviària en funcionament no és una tasca senzilla. Les obres interfereixen inevitablement en el servei i poden provocar incidències, però són necessàries per construir un futur amb un transport públic eficient. Davant d’aquesta realitat, es planteja la necessitat de millorar la comunicació amb els usuaris i reforçar els sistemes d’informació perquè la ciutadania pugui planificar millor els seus desplaçaments.
SOLUCIONS
El Pla Rodalies 2020-2030 és la gran aposta del Govern de Salvador Illa per redreçar la situació. Amb una inversió prevista de 6.345 milions d’euros, dels quals ja se n’han adjudicat 3.759, s’estan duent a terme actuacions clau, com el desdoblament de la línia R3, la renovació d’estacions com Sant Andreu i Molins de Rei, i la progressiva incorporació de 110 nous trens adquirits el 2021.
A més, la seguretat també esdevé un element clau. Més enllà de la millora de la infraestructura, cal garantir un entorn segur a les vies i estacions. Per això, s’està treballant conjuntament amb els cossos de seguretat per prevenir incidents que puguin afectar el funcionament del servei.
Un dels debats centrals sobre el futur de Rodalies és el traspàs de competències a la Generalitat. La gestió des de la proximitat es presenta com una solució per millorar l’eficiència i adaptar el servei a les necessitats reals del territori. El traspàs que s’està negociant entre el Govern d’Espanya i la Generalitat es planteja com un procés progressiu i ordenat, amb garanties perquè es faci de manera efectiva.
Però la transferència de competències per si sola no serà suficient. Sense una inversió sòlida, el canvi de governança no resoldrà els problemes estructurals del servei. Per això, el traspàs ha d’anar acompanyat d’un compromís financer clar que garanteixi els recursos necessaris per millorar Rodalies i adaptar-lo a les necessitats del futur.
La planificació ferroviària no pot quedar-se en un escenari estàtic. Actualment, Catalunya té una població de vuit milions d’habitants, però hem de preveure i planificar les infraestructures per la Catalunya dels 10 milions d’habitants. A més la previsió d’usuaris d’aquí al 2040 és pràcticament el doble de la que tenim en aquests moments. Per tant, no podem permetre tornar a trobar-nos amb la mateixa situació per manca de planificació i per manca d’execució. Si no es prenen les mesures adequades, es corre el risc de repetir els errors del passat.
UNA QÜESTIÓ POLÍTICA
Més enllà dels problemes tècnics i estructurals, el debat sobre Rodalies té una clara dimensió política. Històricament, aquest servei ha estat una qüestió secundària per a determinades forces polítiques quan han tingut responsabilitats de govern. Durant més d’una dècada, els governs de Convergència i Junts per Catalunya no van prioritzar Rodalies, ni van exercir pressió perquè l’Estat fes les inversions necessàries.
Les dades parlamentàries ho demostren: entre el 2012 i el 2022, Convergència i Junts només van presentar tres iniciatives específiques sobre Rodalies als debats de política general, entre propostes de resolució i mocions. Tres iniciatives en una dècada. Això contrasta amb el discurs actual d’aquesta formació, que ara s’erigeix en gran defensora del servei. Així, La manca de planificació i d’exigència envers el govern espanyol durant el període de governs independentistes ha tingut conseqüències greus en el deteriorament de la xarxa.
Ara, quan s’estan fent esforços per revertir la situació, algunes veus opten per la confrontació política en lloc de sumar esforços per trobar solucions. Això posa en evidència una actitud que, en lloc de centrar-se en els problemes reals de la ciutadania, busca rendiments polítics a curt termini sense aportar alternatives concretes.
COMPROMÍS DEL PSC
La ciutadania no vol més baralles polítiques sobre qui té la culpa de la situació actual. El que exigeix és que Rodalies funcioni: que els trens siguin puntuals, segurs i còmodes. Per això, la prioritat ha de ser posar fi a l’enfrontament estèril i centrar-se en les solucions.
El compromís del PSC i del Govern de Catalunya és clar: garantir la inversió necessària, gestionar el traspàs amb garanties i millorar el servei de manera progressiva i sostinguda. Això significa treballar amb fets i no amb proclames, amb pressupostos i no amb discursos buits. I també implica col·laboració amb el govern espanyol, perquè només des de la cooperació institucional es pot garantir un servei ferroviari eficient.
L’objectiu és clar: que d’aquí a uns anys, quan el pla d’inversions s’hagi completat, quan els nous trens circulin i les obres hagin finalitzat, Rodalies sigui un servei públic del qual la ciutadania pugui sentir-se orgullosa. Perquè, al final, el que importa no és qui gestiona, sinó com es gestiona. I la millor resposta a la indignació ciutadana no és el soroll polític, sinó les solucions concretes.
