L'Endavant. Altaveu dels i les socialistes de Catalunya

“Desplaçaments injustos de les polítiques socials”. Lucio Gat.

“Desplaçaments injustos de les polítiques socials”. Lucio Gat.
Lucio Gat Lavado és militant del Partit dels Socialistes de Catalunya

 

Catalogar de desastre electoral el resultat que hem obtingut els socialistes a tot el territori nacional en aquestes darrers eleccions municipals i autonòmiques, com alguns analistes i mitjans de comunicació d’àmbit estatal publiquen, sens dubte atrau els amants dels titulars de la premsa sensacionalista, però, amb tot els respecte, ni es mereix la classificació, ni s’ajusta als paràmetres d’objectivitat i proporcionalitat que en una situació com aquesta, penso haurien d’utilitzar alguns mitjans per informar als ciutadans. Vaja! que és una interessada exageració.

Està clar que en aquest període post-electoral, i potser ara amb més motiu, després de la convocatòria d’eleccions generals pel proper 23 de juliol, la dreta i la ultradreta del nostre panorama polític nacional, no tenen altre objectiu que desmotivar el vot socialista i per tant el vot excessivament fraccionat de la coalició de partits que se situen a l’esquerra del PSOE.

Però analitzem amb dades reals que es el que ha passat. La diferència de vots que ha hagut entre PP i PSOE ha estat d’un 3,41% o, el que és el mateix, 763.075 vots a favor del primer sobre un total de més de 22.700.000 vots comptabilitats a tota Espanya. El percentatge de votants respecte el resultats del 2019 que en aquestes darreres eleccions han deixat de votar als socialistes és de l’1,26 % o, el que és el mateix, un total de 403.741 vots. Si a priori això no és una quantitat suficient que justifiqui els grans canvis que segurament es produiran a les institucions, que és el que ha passat doncs? Que ha passat perquè molts dirigents socialistes, alcaldes i presidents autonòmics, al front de nombroses administracions públiques, amb una excel·lent trajectòria política, estimats pel seu poble i amb un full de ruta magnífic ple de polítiques socials i de transformacions territorials, hagin estat desplaçats dels seus llocs en aquestes eleccions municipals?

Sembla ser que ni els politòlegs ni els analistes polítics amb més “caché” al nostre país han estat capaços de donar una resposta clara a aquesta situació. Tot i així, el que està clar és que aquests desplaçaments es produiran majoritàriament, sí o sí, amb la coalició PP- VOX per molt que ara ho vulguin emmascarar, doncs a excepció de Barcelona i si res no ho evita, la ultradreta i la dreta conqueriran grans ciutats i victòries en feus socialistes, com les Illes Balears, el País Valencià o l’Aragó. També és cert que ha hagut una abstenció superior a la que es va produir l’any 2019 (543.409 abstencions) i que aquesta històricament és la que practica el votant d’esquerres, desencantat o desmotivat.

Una altre especulació dels motius d’aquests resultats, és el mal resultat dels nostre socis a tot arreu i no poder reproduir els pactes subscrits en l’actualitat.  També haver enfocat la campanya electoral en clau nacional, doncs tot i les promeses i bonances aconseguides pel  govern nacional de coalició, convertides en lleis, llibertats, drets i millores socials pels que més ho necessiten, la veritat és que durant tot aquest temps s’han visualitzat actituds, principalment dels socis de Podem, que no han ajudat a donar una imatge sòlida de govern.

No perdem de vista tampoc el ciutadà cabrejat, que segurament està favor d’un marc de polítiques socials, però que desprès i alhora de votar, li pesa més els missatges infosos i manipulats per la dreta i la ultradreta, respecte a qüestions merament de caire personal, com potser la qüestió dels okupes o ser testimoni de certes supèrbies al no ser recoguts errors com el que es van produir amb la llei del “solo sí es sí”.              

La decisió de Pedro Sánchez de convocar eleccions generals crec que s’explica per si mateixa i obeeix primer al tarannà responsable, democràtic, solidari i humil del president, però també i perquè avui és la seva responsabilitat, a la necessitat d’orientar als socialistes cap a una estratègia que ens permeti continuar desenvolupant més polítiques socials i evitar el retorn de l’Espanya en blanc i negre, de la repressió  i la limitació de drets i llibertats.

Més temes relacionats

Últimes novetats de l'Endavant!

La tercera posición

La tercera posición

[ccc_my_favorite_select_button post_id="66053"]
Un de cada cinc

Un de cada cinc

[ccc_my_favorite_select_button post_id="66050"]
(Muntanya avall)/ Guerra Rússia contra Ucraïna, corrupció inclosa

(Muntanya avall)/ Guerra Rússia contra Ucraïna, corrupció inclosa

[ccc_my_favorite_select_button post_id="66018"]
(Pensar es resistir)/ Estoy podrido

(Pensar es resistir)/ Estoy podrido

[ccc_my_favorite_select_button post_id="66014"]
Global Progressive Mobilisation… ¿y ahora qué?

Global Progressive Mobilisation… ¿y ahora qué?

[ccc_my_favorite_select_button post_id="66025"]
Sant Jordi, la Festa de les Roses i els llibres a Catalunya

Sant Jordi, la Festa de les Roses i els llibres a Catalunya

[ccc_my_favorite_select_button post_id="66031"]
Pedro Sánchez en el European Pulse Forum

Pedro Sánchez en el European Pulse Forum

[ccc_my_favorite_select_button post_id="66005"]
La Ciudad de los Sueños contra la Internacional de las Tinieblas

La Ciudad de los Sueños contra la Internacional de las Tinieblas

[ccc_my_favorite_select_button post_id="66002"]