Catalunya ha fet un pas significatiu cap a la justícia territorial amb l’aprovació del primer Estatut de Municipis Rurals, una normativa pionera que reconeix la diversitat territorial del país i busca corregir el desequilibri històric entre les zones urbanes i els pobles més petits.
El 70% dels municipis catalans tenen menys de 2.000 habitants, una realitat que fins ara no havia estat atesa amb una legislació específica. L’Estatut no només defineix què és un municipi rural —tenint en compte factors com la densitat i les condicions territorials—, sinó que introdueix una eina clau: l’avaluació d’impacte rural. A partir d’ara, tota nova llei haurà de preveure com afecta els pobles petits.
El text suposa un canvi profund en la manera d’entendre el territori. No es tracta només de garantir la supervivència del món rural, sinó de garantir drets i oportunitats equivalents a qualsevol persona, visqui on visqui. L’accés a serveis públics, transport, connectivitat digital o oportunitats laborals passa a ser un dret, no un privilegi urbà.
També es desplegaran mesures concretes per lluitar contra el despoblament, com ara la creació d’un fons específic, inversions per combatre l’envelliment i criteris prioritaris per a la concessió d’ajuts. Per fi els alcaldes i alcaldesses tindran eines per poder mantenir les seves escoles obertes, etc. i donar els serveis que els seus veïns i veïnes necessiten per quedar-se allà on volen i no veure’s obligats a marxar.
Tot això ha estat possible gràcies al consens i el treball transversal entre formacions polítiques i entitats com l’Associació de Micropobles o la Federació de Municipis de Catalunya. Escoltant i respectant totes les sensibilitats.
Catalunya té un repte i està compromesa a garantir els recursos i la coordinació necessaris per fer realitat el que avui és una fita legal.
L’aprovació de l’Estatut no és només un avenç normatiu, sinó també un acte de justícia cap a aquelles comunitats que mantenen viva la memòria i la identitat del país des dels marges. És un pas cap a un país més cohesionat, més plural i, sobretot, més just.
No oblidem que el país està fet dels seus pobles, les seves viles i tots els que viuen en elles fan que sigui com el coneixem i estimar-lo és donar-li el seu lloc.
