En els darrers temps, Espanya ha viscut l’enfrontament entre dos models territorials oposats. Un, centralitzador, que entenia la unitat com a uniformitat. L’altre, fragmentador, que identificava diversitat amb separació. Tots dos han generat tensions socials, conflictes —alguns dolorosament violents— i una inestabilitat prolongada.
Tanmateix, la recent trobada entre el president Illa i la presidenta Chivite —la primera en més de trenta anys en què un president de la Generalitat visita oficialment Navarra— ha evidenciat que una tercera via és possible. Un model superador que no imposa ni fractura, sinó que suma. Un model que concep la unitat com el fruit de respectar i cuidar la diversitat, i que entén que aquesta diversitat és un patrimoni compartit del qual tots ens podem enriquir.
Ambdós líders van coincidir que aquest model es fonamenta en tres pilars sòlids. Primer, la lleialtat institucional: no com a submissió, sinó com a compromís actiu amb la negociació, l’acord i la cooperació. Segon, el reconeixement real de la diversitat: no només com un fet, sinó com un dret, que garanteix a la ciutadania la llibertat de construir la seva vida personal i col·lectiva segons les seves pròpies conviccions. I tercer, la solidaritat: no com un gest generós, sinó com una exigència ètica envers una distribució justa de la riquesa i una equitat territorial real.
Aquest és, precisament, el model que ha posat en marxa el Govern de la Generalitat de Catalunya. Un model que aposta per la lleialtat amb l’Estat, amb la resta d’autonomies i, sobretot, amb la ciutadania. Que situa la diversitat —pròpia i aliena— com a pedra angular de la convivència democràtica. I que col·loca la justícia social al centre de la seva acció política.
Ara bé, perquè aquest model no sigui només un horitzó desitjable, sinó una realitat sostenible, necessita una base ferma: la prosperitat. I aquesta prosperitat ha de ser compartida. D’aquí ve la urgència d’avançar, en els mesos vinents, cap a un nou model econòmic autonòmic. Un model que incentivi cada comunitat a aportar el millor de si mateixa al benestar del conjunt. Perquè, com va recordar el president Illa: quan a Catalunya li va bé, a Espanya li va bé; i quan a Espanya li va bé, a Catalunya també.
