Fa pocs dies, amb motiu de la Festa de la Rosa, publicàvem una nova edició en paper, la número 266, de l’Endavant! Entre els seus continguts, avui publiquem al web l’entrevista amb Jaume Collboni, alcalde de Barcelona i president de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
El lema de la seva campanya va ser “De nou Barcelona”. Podem dir que està tornant la millor Barcelona?
Dos anys després de l’inici del mandat municipal, podem afirmar no només que Barcelona ha tornat, sinó sobretot que la ciutat avui està millor. Hem millorat en qüestions com la neteja, la seguretat, la gestió del turisme o en la creació de llocs de treball, que són essencials per al dia a dia de moltes persones.
Però a més, també hem recuperat l’ambició i la voluntat d’exercir la capitalitat cultural, científica, econòmica, tecnològica o en polítiques socials, a més de dir sense complexos que som una capital catalana, espanyola i europea.
Tenim reptes al davant, però molta gent avui es torna a reconèixer en la Barcelona per la qual treballem els i les socialistes. Cada dia són més els ciutadans i ciutadanes que confien en la feina que estem fent en favor de la ciutat.
Si hagués d’enunciar, breument, quins són els 3 objectius més rellevants per Barcelona pel que queda de mandat, quins serien?
El primer objectiu és ajudar a fer efectiu el que anomeno “dret a quedar-se”, que vol dir garantir que els barcelonins no es vegin expulsats per culpa de les dificultats en l’accés a l’habitatge. Som l’única ciutat del món que ha decidit eliminar tots els pisos turístics, també som la principal ciutat d’Espanya que està aplicant el topall per contenir i aturar la pujada del preu dels nous contractes de lloguer, i a més estem promovent més habitatge públic: aquest mandat entregarem 3.000 claus, tenim 5.000 pisos en construcció i ja estem preparant els tràmits urbanístics per a fer-ne 10.000 més. A més, estem liderant una aliança de grans ciutats europees per reclamar a la Unió Europea que ens doti de fons per poder construir més i més habitatge. Per tant, aquest és el principal repte, sense dubte.
El segon és continuar millorant des del punt de vista de la seguretat, el civisme i la convivència. Hem començat a veure millores en les dades de seguretat, i portem un any i mig de baixada dels delictes. L’increment d’agents de la Guàrdia Urbana, la millora de la coordinació amb Mossos i l’ampliació dels jutjats per lluitar contra la multireincidència estan donant fruits. Però no podem abaixar la guàrdia i cal continuar treballant, per exemple, ser més durs contra l’incivisme i frenar les conductes que perjudiquen la convivència en l’espai públic.
I, en tercer lloc, hem de continuar gestionant més i millor l’impacte del turisme. Volem que el turisme aporti valor a la ciutat, però posant límits per protegir la convivència, sobretot als barris on es concentren més visitants. Per això estem perseguint els pisos turístics il·legals, hem incrementat la taxa turística que paguen els turistes o hem arribat a un acord històric amb el Port per reduir de 7 a 5 les terminals de creuers. Això no s’havia fet mai. Volem incrementar el retorn social de l’activitat turística, i per això estem climatitzant totes les escoles públiques de Barcelona gràcies als ingressos que recaptem del turisme.
Quins projectes estratègics té per davant la ciutat?
Barcelona viu una gran transformació, amb l’horitzó del 2035, per a fer realitat una ciutat més habitable, pròspera, culta i saludable per a tothom.
Tenim projecte de ciutat, però especialment tenim projectes rellevants, com l’extensió de la xarxa de metro (l’L2 cap a la Marina del Prat Vermell i a través de Montjuïc, l’L3 per la Diagonal fins a Esplugues i per arribar al nou Hospital Clínic i a Sant Joan de Déu, o l’L4 per connectar la Pau amb la Sagrera); tirar endavant la construcció o la reforma d’una quinzena de Centres d’Atenció Primària a diferents barris de la ciutat; l’ampliació de Fira de Barcelona per ser encara més punters en congressos internacionals; culminar grans obres com la reforma de la Rambla o la Meridiana; continuar avançant en el cobriment de la Ronda de Dalt; incrementar l’oferta d’habitatge assequible construint més pisos en zones com la Marina, Sagrera o el nou Poble-Sec… com podeu veure, la llista és ben extensa.
Com a alcalde, soc optimista en què els anys vinents tindrem una Barcelona més dinàmica, amb més oportunitats i més qualitat de vida per a tothom. Volem que les millores arribin al conjunt de Barcelona i a tots els seus barris.
Obrim el zoom… Vostè és el president del Consell d’Alcaldes i Alcaldesses socialistes, però també el president de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Com valora la situació dels governs locals a mig mandat?
Els governs locals juguem un paper fonamental per a garantir el desenvolupament i la cohesió social dels nostres municipis. Som els qui estem al peu del canó, els qui trepitgem el carrer i els qui coneixem millor cada racó dels barris. A nosaltres ens toca posar nom, cara i veu als problemes, i en això estem i seguirem.
Com a president de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, sovint faig visites als municipis metropolitans per a reunir-me amb els seus alcaldes i alcaldesses i conèixer de primera mà la realitat d’aquests pobles i ciutats. El que observo és que hem de continuar enfortint més la col·laboració entre administracions i que hem de treballar plegats, perquè molts problemes i reptes no entenen de termes municipals ni de fronteres administratives.
A l’altra banda de la Plaça Sant Jaume, s’ha produït un canvi llargament esperat, amb Salvador Illa al capdavant del Govern de Catalunya. Tenim, per fi, un govern amic dels municipis?
Es nota que el president Salvador Illa va ser alcalde i coneix bé la realitat local. Vull destacar que sempre que el PSC ha governat la Generalitat, els ajuntaments hem trobat suport, empatia, solucions i recursos.
En la primera trobada que vaig mantenir amb el president Illa, poc després de la seva investidura, li vaig transmetre que des de Barcelona actuaríem amb tota la lleialtat institucional, però també amb la màxima exigència cap al Govern de la Generalitat, com calia esperar. De fet, li vaig portar un llistat de demandes de tota mena en qüestions com habitatge, transport públic, seguretat, salut o serveis socials. Avui puc afirmar que ha passat un any des de llavors i en tots els àmbits hi ha avenços o bé estem avançant.
S’agraeix de veritat que a l’altre costat de la plaça de Sant Jaume hi hagi un govern que escolta i col·labora, que creu en els municipis.
Quins temes queden pendents pel món local?
Hi ha un tema que el món local arrossega des de fa massa temps, com és la necessitat de millorar el nostre finançament. Dotar de més capacitat i recursos els ajuntaments sobretot vol dir donar-nos de millors eines per fer front a reptes com el de l’habitatge, la lluita contra el canvi climàtic o la reducció de les desigualtats.
Hem parlat del govern de Catalunya, però tenim Pedro Sánchez a la Moncloa. Què li demana al govern d’Espanya per millorar la situació dels municipis?
Aquests anys de govern de Pedro Sánchez s’han caracteritzat pels avenços clars en matèria social i per l’impuls de polítiques valentes en favor de les persones, com els increments del salari mínim, l’enfortiment de l’estat del benestar o l’impuls de noves lleis com la d’habitatge. Sobretot en aquest àmbit, el de l’habitatge, crec que és necessari que continuem sumant esforços per desplegar polítiques ambicioses que ens ajudin a afrontar aquest repte, que avui és la principal font de desigualtat social al nostre país. Necessitem garantir un projecte de futur, sobretot per a les persones joves i les famílies de classe mitjana i treballadora.
Tanquem mirant més enllà, encara. Perquè ser alcalde no significa perdre de vista el que passa més enllà del teu poble o ciutat. Tenim molt present la tragèdia humanitària causada pel genocidi a Gaza. Quina és la seva opinió?
Barcelona no pot tancar els ulls al que està passant a Gaza, igual que fa algunes dècades no vam ignorar el patiment que es va viure a Sarajevo durant la guerra dels Balcans. Estem molt consternats pel que està passant a Gaza, és una vergonya per a tota la humanitat.
Des de Barcelona ens hem posicionat clarament i hem suspès les nostres relacions institucionals amb Israel. Cal que tots els actors facin tot el possible per aturar aquesta situació i sobretot demano respecte pels drets humans i la legalitat internacional.
