Defensar la convivència, la pau, el diàleg i la cooperació no està de moda. Tan contundent com real, malauradament, és aquesta afirmació. Bona part de l’energia de moltes persones i d’alguns partits polítics se centra avui a crear soroll, desconfiança i enfrontament entre uns i altres de manera quotidiana, encara que sigui a costa de mentir o de generar inseguretat i por entre aquells i aquelles a qui van dirigits els seus missatges.
Tot això, té un objectiu molt clar, destruir l’esperança i la confiança de la vida de la gent. Destruir l’esperança que les coses poden millorar i ser diferents. Destruir la confiança entre uns i altres, destruir la confiança en la comunitat, destruir la confiança entre les persones que pensen diferent o que tenen origen diferent, destruir per al final confiar només en tu mateix, de manera individual, per acabar sent més fàcil de manipular i finalment, acabar en la desesperança més absoluta.
En aquest ambient hi ha persones i governs que no es resignen al signe d’aquests temps i lluiten per construir esperança i confiança des de la realitat diària i amb apostes que tenen en el seu centre treballar per la igualtat i la convivència, contra corrent, sí!, però lliurant cada dia el combat necessari.
Una d’aquestes apostes més clares és l’anomenat a Catalunya el “Pla de Barris”, un programa que amb diferents governs s’ha fet realitat per a diversos municipis.
En aquesta ocasió i amb el Govern del president Salvador Illa, hi ha un impuls clar per fer costat als municipis treballant per reduir les desigualtats socials, millorar l’habitatge i els espais verds i comuns, impulsar una cohesió entre les persones i facilitar l’accés als serveis bàsics. En definitiva, que el codi postal no sigui qui determini el futur que poden tenir les persones que allà viuen. Que el codi postal no sigui el condicionant per trobar feina, per accedir a l’educació, per llogar un habitatge o per poder desplegar-te com a persona.
Aquests són diners públics, de tots i totes, que es posen a disposició dels municipis per a millorar de manera real la vida de les persones que viuen en els barris més desafavorits i que necessiten deixar de ser assenyalats per poder formar part amb dignitat i igualtat de la vida col·lectiva dels pobles i ciutats.
No és la “panacea”, segur que no. No és una recepta màgica, segur que no. Però sí que és un pas més que juntament amb altres mesures i decisions van encaminats a aconseguir una convivència millor i més igualitària.
Transitar aquest camí de la convivència i la igualtat deia abans que no està de moda, però justament ,per això , cal lluitar més que mai perquè les conseqüències de no fer-ho son devastadores – ja ho hem vist en altres moments de la història-. A les nostres mans està treballar per l’esperança i la confiança de les persones per construir comunitats fortes, respectuoses i lliures i en definitiva, democràtiques.
Cal que els municipis -els garants de la política de proximitat- s’empoderin amb proyectes per als seus barris amb aquesta força transformadora que el municipalisme ha demostrat al llarg dels anys i que avui, en un món global i líquid, pren més importància que mai. Perquè en el municipalisme podem trobar referents propers, creïbles i compromesos amb les persones i la seva comunitat, que lluny de la confrontació i els discursos d’odi, treballen des de la proximitat , amb aquests recursos, per impulsar els canvis necessaris que potencien la convivència positiva i pacífica
La força del municipalisme transformador és qui cada dia ens diu que ressignar-nos als signes d’aquest temps no és una opció. Per això, el Pla de Barris és una oportunitat que cal aprofitar!
