S’equivoquen els qui creuen que cada conquesta aconseguida, queda per sempre. Si mirem enrere, veurem els enormes avenços aconseguits, en pocs decennis. Si els comparem amb altres països ens adonarem de la rapidesa dels passos fets pel que fa a ampliació de les llibertats, sí, però al mateix temps, de garantia dels serveis bàsics.
Convindria a tothom viatjar per veure i comparar els serveis que tenim aquí a Espanya, respecte dels mateixos serveis en altres indrets del món. Ens adonaríem de l’elevat nivell aconseguit i de les millores, encara pendents, que podem assolir si fem confiança al principal partit que n’ha estat protagonista.
Viatgem i veurem la qualitat i universalitat de la sanitat, aquí, quan en la majoria d’altres països és privada, amb costosos plans particulars per a poder ser atès. Mirem també la qualitat i universalitat de l’ensenyament, ja no solament en primària sinó en el cicle infantil, molt important de cara a preparar els infants per a les etapes posteriors.
I mirem també el nivell dels serveis socials, per a tots els sectors, àmbits i edats, amb especial atenció a les persones grans. On en molts indrets, la gent té dificultats per ser atesa, aquí disposem d’un ampli servei d’atenció conformat per múltiples infraestructures, equipaments i serveis, pensats i adaptats a les diferents necessitats.
I sí, ara mateix una de les grans dificultats per garantir un servei bàsic està en fase de recomposició, després de massa anys desemparat. Parlo de l’accés a un habitatge digne i en condicions, a l’abast de les classes més populars. Massa anys de batalles per altres objectius, en els que vam perdre temps i esforços. Ara toca anar molt més de pressa per atrapar el temps perdut i avançar-nos a les noves onades de peticionaris.
És en aquests temes essencials on es disputa la qualitat de vida dels ciutadans. Les dretes consideren que tot plegat està a l’abast dels qui s’han sabut espavilar. Els que no s’ho poden pagar és per mandra, falta d’interès o per haver-se dedicat a altres coses i no haver tret profit. No tenen ni compassió ni comprensió per les multituds de persones que han trobat greus dificultats, per origen, per entrebancs a la vida, malalties, contrarietats… només els partits progressistes tenen clares les prioritats i les ajudes als més desvalguts.
També són els progressistes els qui tenen clar que els nous serveis s’arranquen amb dificultats, i que mai es poden considerar definitius, ni eterns. Tot el que s’ha guanyat és susceptible de ser perdut. Si no tenim això clar, no veurem els perills que venen per la dreta i l’extrema dreta. És necessari exposar i fer entendre a les noves generacions, que res és permanent i que toca lluitar per conservar-lo i millorar-lo.
Alguns no ho volen reconèixer, però si mirem enrere, hem avançat de manera ferma i a grans passos, però hi ha perills immensos a l’horitzó. Venen noves eleccions i nous moments per a confrontar idees i programes. Siguem valents i ambiciosos com per explicar el què s’ha fet, el què es podria perdre i cap on volem anar. Que la gent tingui clares les opcions que tenen a l’abast, amb el seu vot.
