Porto prop de 25 anys com voluntari de Creu Roja, atenent immigrants amb casuístiques molt diverses: refugiats polítics, econòmics, per religió, per guerres regionals, per causes de gènere, o simplement a la recerca d’una vida millor. La història mundial està plena de migracions per totes aquestes causes, i ens pertoca, en tant que persones, col·laborar i participar en pal·liar les causes per les quals han hagut de fugir.
Ara i aquí, parlem molt de la guerra de Rússia contra Ucraïna, o del mai imaginat genocidi d’Israel contra el poble palestí; però és que hi ha moltes altres guerres, menys conegudes, dites regionals o per múltiples causes, al Sudan, Mali, Burkina Faso, o l’autèntica persecució a les dones, pel simple fet de ser dones, a l’Afganistan. Per raons d’espai, no puc allargar la llista de calamitats i tragèdies que expulsen milions de persones de les seves llars. L’ONU calcula en 42,7 milions el nombre de refugiats, en el món actual, als quals hauríem d’afegir els desplaçats i els demandants d’asil.
Però, en aquest article, em vull centrar en la polèmica i batalla política que ha emprès el PP i Vox, contra el repartiment dels MENA (Menors No Acompanyats), arribats i acollits, en condicions molt complicades, a les Illes Canàries. Actualment, en són 4.400, motiu pel qual el Govern ha acordat repartir-los per totes les comunitats autònomes. És indignant veure les crítiques, les accions i actuacions, de totes les CA governades pel PP, contra aquesta decisió, fins al punt de recórrer als Tribunals o amenaçar d’incomplir la llei. No s’atreviran perquè el resultat seria contundent, a nivell polític i judicial. El Govern central ha deixat clar que les lleis són per complir-les i si cal, actuarà imposant-les.
Dit això, també Junts ha pretès treure’n profit polític de la polèmica, barrejant xifres i situacions que res tenen a veure, les unes amb les altres. Siguem clars i transparents, a les Illes Canàries hi ha 4.400 nens (94%) i nenes (6%), menors d’edat. Després de mesos d’intents d’arribar a un acord, el Govern ha dictat un Decret pel qual acorda que la Comunitat de Madrid, n’aculli 806. Andalusia, 796. Comunitat Valenciana, 477. Balears, 58. País Basc, 87. Catalunya, 27. Hi ha alguns pocs més que van a la resta de CA. S’ha criticat molt la baixíssima xifra de Catalunya i el País Basc, donant a entendre que el Govern Central feia excepcions i no els obligava a col·laborar i participar en aquest repartiment. Això s’ha fet, no per discriminació, imposició o tracte de favor, no; en un tema tan sensible i tan humanitari, tots els territoris han de ser-hi.
La raó és que en els darrers cinc anys, Catalunya ha acollit 9.479 MENA. D’aquests, 4.802 van ser acollits entre 2023 i novembre de 2024. Detallo la procedència d’aquesta acollida: 1.908 del Marroc, 1.181 de Gàmbia, 513 d’Algèria, 128 de Guinea, 60 de Mali. La resta, de diferents altres països. Aquest és el motiu pel qual en aquest repartiment, Catalunya només apareix amb 27 noves acollides i el País Basc, 87. Vull recordar que el País Basc en té acollits 761. En resum, Catalunya, ara i sempre ha estat al capdavant dels moviments de solidaritat i cooperació amb tots els països del món i continuarà acollint noves onades de refugiats, actuant amb el cor i l’ànima, a diferència d’altres partits que semblen no tenir-ne i només pensen en conflictes i batalles polítiques, de la pitjor espècie.
