Ràbia, vergonya i una profunda indignació ens acompanya aquests dies a tots els qui hem dedicat anys, dècades, a lluitar pel progrés dels nostres pobles i ciutats. Ens acompanyen 146 anys d’honestedat, que ara alguns volen tirar per terra. Hem patit una dura traïció que cap de nosaltres esperava, però la vida continua i res justifica trencar amb el passat. El passat és nostre i el futur ha de ser continuïtat d’aquest gloriós passat.
Una vegada i una altra ens demanem com pot ser que uns pocs puguin fer tant de mal, a milers, desenes de milers de militants i amb aquests, centenars de milers de simpatitzants que s’ajunten als milions de persones que ens han fet confiança. Però, no podem deixar que unes poques pomes podrides, facin malbé tota una collita.
D’aquesta indignació hem de sortir-ne reforçats per promoure canvis profunds com perquè això no torni a passar. No existeix la corrupció zero, perquè ho podem veure al llarg de tota la història, però certament els socialistes hem treballat per minimitzar-la i quan ha aparegut, hem actuat de manera ràpida i contundent.
El problema és que no s’ha detectat a temps, quan ha aparegut, en uns llocs estratègics que haurien d’haver estat blindats i reservats a persones excepcionals. Els errors de triatge i detecció han estat evidents, però han estat errors, ni volguts ni esperats, i per això els danys són immensos. Tot el partit està commocionat i trasbalsat per unes notícies molt greus, acompanyades d’expressions i maneres d’actuar, més pròpies de delinqüents de baixa estofa, que de persones amb un mínim de decència.
Uns pocs ens han fet baixar als inferns, però no ens hi podem quedar, perquè milions de persones confien a recuperar la lluita i recuperar la fortalesa. Toca donar resposta a la traïció rebuda i posar remei als danys produïts. Primer, en l’àmbit de partit, i després amb algunes decisions rellevants a nivell de govern. Els qui hem estat en governs, de diferents nivells, no podem entendre com s’han produït actuacions irregulars sense haver activat els mecanismes que els havien de frenar i obstruir.
Tot s’ha de revisar i modificar com perquè els mecanismes anticorrupció actuïn de manera ràpida i eficient, i alhora s’ha de castigar durament, els corruptors. Els dirigents d’empreses han de tenir clar que tan greu ha de ser promoure la corrupció, com caure en ella.
I si aquests fets coneguts ens han indignat, encara més ho ha fet que els dirigents del PP, i ja no diguem de Vox, vulguin posar-se com a models de netedat i exemplaritat. Els socialistes hem d’entomar els errors comesos, i reparar els danys causats, però amb igual força hem de sortir a posar fi a les acusacions indignes de dirigents del PP, que representen al partit més corrupte de la història d’Espanya.
Com és possible que s’atreveixin a donar lliçons? Com pot ser que creguin poder embrutar el nom d’un partit històric, ple de persones que han donat vida i trajectòria, en defensa dels més dèbils? No abaixarem el cap, ni perdrem el nord. La reacció ha de ser dura i contundent, per recuperar impuls i recuperar la confiança de la gent. Hi ha múltiples reptes al davant, i sempre que hem caigut, hem sabut aixecar-nos i recuperar l’alè perdut. Ara, també ho farem.
