-L’Endavant i la Fundació Rafael Campalans recuperen en un acte la memòria del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) i el Moviment Socialista de Catalunya (MSC) en el 90 i 80 aniversari de les seves respectives fundacions.
-L’acte va reunir a historiadors, representants polítics i exmilitants de les formacions que van crear alguns dels corrents principals del socialisme català que confluïren en la creació del PSC l’any 1978.
El Casal Socialista Joan Reventós, al carrer Pallars de Barcelona, va acollir el passat 29 de setembre un acte de justícia i dignitat. Justícia perquè significava la recuperació i reivindicació de figures claus per la configuració de la cultura política del socialisme català. I de dignitat perquè conèixer les vides dels homes i les dones que van militar als rengles del POUM i l’MSC és la millor manera de comprendre el significat d’aquesta paraula.
Així, l’acte ‘90 anys del POUM, 80 anys de l’MSC. Una mirada a la història del PSC obria amb una conferència a càrrec del catedràtic d’història contemporània, Alberto Sabio, que va profunditzar en la trajectòria i el periple vital de Joaquin Maurín, un dels fundadors del POUM.
Una figura potser no tan coneguda ni reivindicada per la seva complexitat i l’exili americà; en comparació a la d’Andreu Nin, l’altre fundador del partit d’unificació marxista, més èpica i tràgica pel seu assassinat per ordre de Stalin.
En la seva intervenció, Sabio va recordar l’estada de Maurín a les presons franquistes durant una dècada i l’exili a Nova York, tot destacant la visió possibilista del polític aragonès -que combinava amb una profunda base teòrica marxista- i la seva voluntat de consens, pacte i construcció conjunta que està tan arrelada a la cultura política del PSC.
La jornada a Pallars va continuar amb una taula rodona protagonitzada per l’ex primer secretari del PSC, Raimon Obiols, l’historiador, José Luis Martín Ramos ‘Lito’; i Sandra Gutiérrez, neta de Ramon Fernández Jurado, membre fundador del POUM.
Tots van remarcar que els militants de les dues formacions van tenir un denominador comú: sempre defensar el més feble en circumstàncies personals molt complexes i sota l’amenaça dels grans autoritarismes del segle XX.
De la taula rodona també va sorgir un retrat més personal: els homes i les dones que van militar al POUM i l’MSC van ser un grup de lluitadors que combinaven ingenuïtat -en un sentit positiu i transformador- mal geni i sentit de l’humor. També els van descriure com tossuts, utòpics i, alhora, pràctics i d’una gran humanitat. Es feien estimar, va recordar la periodista Rosa Maria Puig-Serra, moderadora del debat que va citar Salvador Clop, Enric Adroher Gironella, Manel Alberich, Pau Verrier, Francesc Casares, Josep Moratalla, Pep Jai, Ramon Porqueres i Josep Rovira.
La jornada també va comptar amb la presència de familiars i companys d’aquells militants com la vídua de Joan Reventós i els seus fills.
En definitiva, una jornada de memòria socialista per honrar els qui ens van precedir amb tant sacrifici i tants encerts en la lluita i també per anar traspassant la flama de la nostra història a les successives generacions de militants va remarcar Carles Martí, secretari de l’Àrea de Programes, Prospectiva i Memòria Històrica del PSC.
Així mateix, la jornada es va convertir en un recordatori del fil roig que construeix el socialisme democràtic durant tot el segle XX fins a l’actualitat, tal com va indicar el director de la Fundació Rafael Campalans, Víctor Francos: som el que som per aquestes organitzacions polítiques.
La cloenda de l’acte va anar a càrrec del president del grup parlamentari socialista al Parlament, Ferran Pedret, que va reivindicar la insubornable lleialtat a la causa del treball i la llibertat dels homes i dones del POUM i de l’MSC, de la que ens podem sentir molt orgullosos els que ara lluitem per la causa socialista.
Sens dubte, va ser un acte per valorar el gran llegat de les dues formacions polítiques que van confluir en la fundació del PSC l’any 1978. Un llegat que continua a l’Endavant originalment l’òrgan d’expressió de l’MSC i que avui ho és del Partit dels Socialistes de Catalunya amb els seus principis rectors a la portada: Federació, Democràcia i Socialisme, un ideari polític en majúscules amb una vigència absoluta.
