Tots els qui militem en el Partit Socialista, tenim clars els ideals que el presideixen, i la importància d’actuar sempre amb honestedat i rectitud. No solament hem de ser honestos en la vida pública, també hem de ser respectuosos, en tot el referent a la vida privada. No pot haver-hi dissonàncies entre la pública i la privada, perquè entraríem en contradiccions irresolubles.
Per això, ens fan tant de mal els casos de corrupció, per una banda, i els comportaments indignes, per l’altra. Si greu és vendre’s a canvi de favors o diners, igual de greu és comportar-se indignament en la vida privada, menystenint les dones i tractant-les com si fossin mercaderia. De tot plegat hem vist i sentit, en el llarg serial que afecta el cas Koldo, del qual formen part l’exsecretari d’organització del PSOE, i exministre Ábalos, i un altre exsecretari, Cerdán.
Sembla increïble el grau d’impunitat amb el que van actuar. Sabem que determinats càrrecs requereixen amplis poders executius, però sempre hem considerat indispensable posar-hi supervisions i controls que clarament no van existir dintre de l’estructura del PSOE. El mal produït ha estat immens. I ja no em refereixo al mal electoral, sinó al moral, al sentimental i emocional.
Les destrosses fetes ens afectaran durant anys, molts anys, perquè suposen una ràbia immensa, per haver traït els principis del partit, sí, però per haver donat als nostres adversaris les millors eines per atacar-nos i fer mal de veritat. Perdre vots fa mal, però tots sabem que és llei de vida, i que amb bona feina, es recuperen. Recuperar la dignitat perduda, costa molt més, perquè ha tocat la sensibilitat i la creença que això, a casa nostra, no podia passar mai.
I ha passat, amb unes mostres barroeres, masclistes, prepotents, indignes per les persones, però encara més pels qui ostenten càrrecs públics del màxim nivell. El primer judici i els que vindran suposen el pitjor càstig que ens podien imposar. Ja no els adversaris convertits en enemics, no, no, és que el mal ha estat fet per suposats militants d’alt nivell.
La penitència serà llarga i dolorosa. Només ens pot salvar que davant tantes indignitats, actuem en conseqüència, que vol dir posar més i millors controls a tots els nivells del partit, com per evitar la repetició de casos com aquests. La reacció davant la prepotència ha de ser immediata, perquè toca prevenir, per evitar haver de curar.
Queda clar que els controls no hi varen ser, ni van actuar coneixements o constatacions que algunes coses no anaven bé, quan alguns portaven un nivell de vida impossible pels ingressos que tenien. Mai més es poden repetir casos com els que ara ens castiguen. Sempre hem tingut l’honestedat i el respecte com a símbols d’identitat. Així ha de continuar de cara el futur.
