“El Concejal Sr. Rocafort expuso que como representante del partido obrero debía manifestar que le llevaba al municipio la defensa de los intereses de la classe trabajadora en primer término y luego también los intereses de la población en general”
Sessió inaugural de l’Ajuntament, primer de juliol de 1895. Llibre d’actes de les sessions de ple de l’Ajuntament de Mataró. Fila 178 de 397, unitat 661.
Les primeres notícies que trobem de Joan Rocafort Prous apareixen el març de 1890 al diari El Liberal, on publica que el senyor Joan Rocafort funda “El grito de los oprimidos”, el primer diari sindicalista i obrer a Mataró, diari socialista de poca tirada. Haurem d’esperar fins al 1896 on veurem La República Social, diari també socialista però de més tirada i difusió [1].
Secretari de l’Agrupació Socialista de Mataró el 1887, l’agost de 1888 és representant de l’Agrupació de Mataró al primer congrés del PSOE, el 1889 responsable de la secretaria d’Exterior de l’Agrupació mataronina i el 1895, primer regidor socialista a Catalunya, juntament amb uns pocs més de la resta d’Espanya [2].
Socialista actiu en el moviment obrer a Mataró, antagònic amb el món republicà de la ciutat, fet que queda reflectit als diaris implantats a la ciutat, La Voz del Litoral, Órgano del Partido Republicano Histórico del Distrito, El Nuevo Ideal, Periódico Republicano Federalista.
Les primeres eleccions municipals a les quals es va presentar Rocafort van ser les de novembre de 1893, però com diu El Liberal, Diario Dinástico de Mataró i Comarca:
“Triunfo completo de los elementos liberales. derrota y vergüenza para los partidos de la reacción”.
El Liberal, edició del 26 de novembre de 1893
Rocafort no va obtenir l’acta de regidor. La votació va donar el resultat següent:
Republicans federals i progressistes 3 i 3 cadascú, Liberals 5, Conservadors i Carlistes 1, Socialistes 0 [3]. Però va ser a les eleccions del 17 de maig de 1895 quan Joan Rocafort Prous pren possessió de l’acta de regidor a l’Ajuntament de Mataró.
Cal explicar que aquest càrrec el va aconseguir mitjançat sorteig, ja que junt amb Jesús Costa va obtenir el mateix nombre de vots, amb el que es va haver de realitzar un sorteig per veure qui prenia possessió de l’acta. En aquesta sessió i al moment de prendre possessió del càrrec de regidor, el secretari del Consistori reflexa en l’acta de la sessió:
“El concejal Sr. Rocafort expuso que como representante del partido obrero debía manifestar que le llevava al municipio la defensa de los intereses de la clase trabajadora en primer término y luego también los intereses de la población en general”.
L’arribada de Rocafort a l’Ajuntament, certament, va ser un element nou, però no pertorbador, ja que durant la seva pertinença al mateix algunes propostes seves van ser acceptades directament o negociades i consensuades amb els diferents partits del Consistori.
Així, l’agost del 1895, Rocafort va proposar instal·lar unes tanques a diferents llocs del centre de Mataró per on passava la Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Barcelona i França. Al principi el Sr. Passant, liberal, va estar-hi d’acord, però més tard es va desmarcar de l’acord. Malgrat tot, es va aconseguir col·locar cartells de disminució de velocitat a l’entrada o sortida de Mataró.
O quan en la sessió del 3 de setembre de 1895, on els senyors Agell pels Republicans Federals/unitaris, el Sr. Bassa pels Republicans Federals i el Sr. Rocafort pels socialistes reclamen al Consistori la creació de dues places de llevadora per a les dones més necessitades del municipi. Aquesta proposició va tenir una sèrie d’esmenes que van ser acceptades, amb la consegüent aprovació d’aquesta petició. I així aquelles dones, moltes d’elles treballadores, la majoria al tèxtil, i amb molt pocs recursos, se’ls alleujava, una mica, la precarietat en la qual convivien.
A la sessió del 17 d’octubre de 1895 el senyor Rocafort defensa la creació urgent d’una direcció facultativa municipal per a la inspecció de totes les fabriques i tallers de la ciutat, amb la finalitat de comprovar la seguretat dels llocs de treball. Proposta que va ser acceptada per tot el Consistori.
I a la sessió del 13 de febrer de 1896, a sol·licitud de Joan Rocafort s’insta l’Ajuntament a l’obertura de treballs d’obres civils per donar feina als treballadors del camp. Proposició que va ser debatuda i consensuada amb els diferents grups per al seu estudi. Fer constar que el senyor Capell, dels carlins, comentava que el seu grup ja havia presentat una proposta similar.
En sessió de 17 de setembre de 1896 els Srs. Agell, republicà progressista, el Sr. Pasant, liberal, i el Sr. Joan Rocafort es neguen a una partida pressupostària consistent en les despeses de l’execució de la infortunada Rosa Boix. Víctima de la misèria i la injustícia de l’època.
En sessió de 4 de novembre de 1897 el senyor Rocafort fa una proposició per tal que:
“El Ayuntamiento eleve atenta comunicación al Exc. Sr. Presidente del Consejo de Ministros en súplica de que se decrete el servicio militar obligatorio para todos los ciudadanos.
A la qual el Sr. Guanyabens, republicà progressista, s’hi va sumar.
I més actuacions que podríem destacar de Joan Rocafort Prous. Però el que és cert, és que a les següents eleccions, el món socialista no va aconseguir cap regidor. Quedant clar que la implantació republicana a Mataró estava molt afermada, i que no seria fins a les eleccions de desembre de 1909, amb la coalició de republicans radicals, socialistes i autonomistes, no tornarien els socialistes a formar part del Consistori.
Cal comentar que a meitat del seu mandat, com a regidor socialista, un fill seu va morir a causa d’una llarga malaltia, fet que queda reflectit a la premsa de l’època, i que suposem el motiu que durant la resta del mandat, la seva activitat va disminuir considerablement, la qual cosa, li causaria certs conflictes.
[1] Francesc Costa Oller, La Premsa a Mataró 1820 1980
[2] Diccionari biogràfic del Moviment Obrer als Països Catalans
[3] Francesc Costa Oller. El sistema de partits polítics a l’Ajuntament de Mataró els anys de La Restauració.
