El turisme és un pilar fonamental de la nostra economia, representa un 12% del PIB, genera oportunitats de feina a més de mig milió de persones. Ningú pot qüestionar el seu impacte positiu. Però la realitat és també que el turisme genera prosperitat, però també externalitats.
Més pressió sobre els serveis públics, més tensió sobre l’espai urbà i més dificultats per accedir a l’habitatge. I dir-ho no és anar en contra del turisme, sinó que és assumir la responsabilitat de gestionar-ho bé.
Precisament per això, fem un pas endavant amb l’aprovació del projecte de llei pel qual s’adopten mesures urgents en matèria de l’impost sobre les estades en establiments turístics.
Amb aquest projecte de llei apostem per un turisme sostenible i responsable, dotant els municipis de més recursos i internalitzant costos perquè és de sentit comú que qui utilitza intensament els serveis públics contribueixi al seu sosteniment.
I, sobretot, apostem per garantir que la prosperitat que genera el turisme ajudi a afrontar el principal repte que tenim com a país, l’accés a l’habitatge.
Això és actuar amb responsabilitat i pensant en el futur. El projecte de llei s’estructura en tres grans àmbits d’actuació.
Primer, respecte a l’afectació dels ingressos i les finalitats a les quals es destina el fons per al foment del turisme, per primera vegada destinem el 25% dels ingressos de la tarifa a polítiques d’habitatge de la Generalitat. Alhora, el 75% que nodreix el fons per al foment del turisme es redistribueix 50% per als municipis i 50% per la Generalitat. A la vegada, reordenem també les seves finalitats i ampliem els àmbits de destinació.
Segon, respecte a l’increment de les tarifes, es duplica la tarifa de l’impost, de manera que a Barcelona el pagament oscil·laria entre 1 i 7 euros i a la resta de Catalunya entre 1 i 6 euros. A la ciutat de Barcelona entrarà en vigor l’1 d’abril de 2026; i a la resta de Catalunya, amb una aplicació progressiva en dues fases. S’introdueix també la categoria específica dels albergs juvenils per reconèixer així la seva funció social i educativa.
I tercer, respecte al recàrrec municipal, incrementem el recàrrec de l’Ajuntament de Barcelona i en creem un de nou per la resta de municipis amb un objectiu clau, que és dotar-los de més recursos per afrontar les despeses d’interès general. A Barcelona, el topall del recàrrec s’eleva fins als 8 euros i per la resta de municipis, i això és clau, és potestatiu, no és obligatori, podran aplicar-lo fins a un màxim de 4 euros amb imports diferents segons la temporada per afavorir la desestacionalització, dins dels límits de la tarifa.
I cal remarcar que aquest recàrrec no debilita el desenvolupament econòmic, no afecta la demanda ni espanta la inversió.
Quan es va crear la taxa, Catalunya rebia uns 15 milions de turistes internacionals. El 2025 n’hem superat els 20 milions. Rècord històric. I per quart any consecutiu som la comunitat que més turistes internacionals rep.
La Comunitat de Madrid —sense taxa— no ens supera, ha estat la sisena, amb 9,1 milions.
Mirem la inversió. La ciutat de Barcelona ha captat 598 milions d’euros d’inversió hotelera el 2025, liderant la de tot l’Estat molt per sobre dels 355 milions de Madrid, que no té taxa ni recàrrec.
La dreta, suposada gran defensora del dinamisme econòmic, ha votat en contra de l’ampliació de la taxa turística quan van ser governs conservadors a Catalunya qui la van crear. Aquesta posició només s’entén des d’una oposició sense visió constructiva pel país.
En definitiva, amb l’ampliació de la taxa turística definim un instrument perquè el turisme aporti més recursos, més capacitat de decisió i més autonomia local atenent les diversitats i les particularitats del país.
Perquè Catalunya no només ha de créixer; ha de créixer millor.
