Endavant! 1945 | Hemeroteca

Necessitem regles de joc clares, i universals

  • Per Joan Roma i Cunill
  • Publicat a Opinió

Han passat les eleccions, i en les municipals, hem comprovat l’enorme grau de discrepància entre partits, de manera que el mandat estarà ple de sobresalts, discussions estèrils, simbologia a dojo, i trencaments de pactes, en funció de situacions externes.

Tot el contrari de com hauria de funcionar un ajuntament, si tingués com a prioritat els interessos dels veïns i veïnes, del municipi. Es cert, que en moltes grans ciutats, s’han aconseguit majories de progrés que no entraran en el joc, però el gran nombre de petits municipis, aporten un volum de moviments, que tapen els de les grans ciutats.

De fet, hem pogut veure ja les presses per ser els primers, els més agosarats, els més inflamats defensors del procés, per part d’alguns alcaldes i alcaldesses que volen fer-se un lloc en els mitjans de comunicació, o busquen fer mèrits , a nivell intern de partit.

Toca, doncs, posar les coses en el seu lloc i fer tot el possible per evitar perdre quatre anys més. Si mirem l’acció política, de gestió municipal, de la majoria d’ajuntaments, constatem que ha baixat de manera substancial. Ja no importa tant arreglar carrers, renovar xarxes, millorar equipaments, com dedicar esforços a agitar l’ambient i convertir els plens en mini parlaments, on debatre temes que res tenen a veure amb el municipi.

Veure també, com dia sí, dia també, es fa un mal ús dels edificis municipals, posant-hi símbols partidistes, sota criteris totalment subjectius, no ajuda a normalitzar la vida quotidiana dels ciutadans, de manera que va avançant la sensació de les dues societats, dues realitats, que viuen en un mateix territori, però que en realitat no conviuen , com abans.

Al meu entendre caldria revisar lleis i normatives, per definir clarament i de manera universal, què es pot o no es pot fer . Què és legal i què no ho es . Ara i aquí, no ens podem permetre les interpretacions, la lletra petita, o les suposicions perquè al final, tothom fa el que li sembla o el que vol, sense cap mirament a l’hora de trencar juraments fets, o vulnerar lleis i reglaments vigents.

Cada país, cada societat, té les lleis que ha cregut adients, elaborar i aprovar. Parlem sempre, de països democràtics, com el nostre. Si el que està vigent, no compleix les funcions per les quals es va legislar, toca canviar la legislació per fer-la més estricte, clara, i no interpretable. Sincerament crec arribat el moment de fer-ho. Més ben dit, si s’hagués dut a terme, anys enrere, ens hauríem estalviat un bon nombre de conflictes i problemes.

Deixem clar, doncs, les formules de jurament per accedir a càrrecs institucionals. Deixem clars els símbols oficials en edificis públics. Deixem clares les competències, dels plens municipals, i de la resta d’òrgans municipals. Deixem clares les sancions que cada vulneració, comporta. Sancions econòmiques a nivell personal, i responsabilitats penals, en els casos greus, a més de penes d’inhabilitació.

Si tot fos clar i ben detallat, ens estalviaríem el gran nombre d’accions, de cara a la galeria, que protagonitzen càrrecs públics, simplement per “quedar bé” o per fer veure que son els més agosarats en les seves propostes i decisions. En una democràcia, les lleis s’han de complir, no interpretar a gust de qui es creu portador d’una altra realitat.

Joan Roma i Cunill, Exalcalde de Borredà

T'ha interessat aquest contingut?

Subscriu-te al butlleti i rebràs la informació al teu correu electrònic
Política de privacitat
Banner 468 x 60 px