Vicent Duclert escrivia ahir a Le Monde que Jordan Bardella, el jove líder de Reagrupament Nacional, “manté una relació de destrucció amb la historia y amb tot allò que aquesta aporta a la ciutadania de França: el coneixement d’una identitat democràtica comuna, el sentit de pertinença nacional i l’accés a la consciència política”.
És una definició global del representant de l’extrema dreta que encapçala la formació guanyadora de la primera volta d’unes legislatives 2024 amb especial mobilització del jovent i les classes més populars que, en paraules de Jean-Luc Mélenchon, han desfet inicialment la trampa a que els conduïa Macron.
És molt precipitat a tan poquetes hores d’aquesta primera volta mirar d’escatir el panorama. Però tampoc hi ha massa temps a perdre. El nou Font Popular organitzat per aquestes legislatives 2024 es debat en la urgència.
En la repetició del xoc de nou històric entre les idees de progrés i justícia social – Liberté, Egalité, Fraternité– i els hereus del feixisme i el col·laboracionisme s’ha de remoure també la ultratomba de la consciència humana.
A Libération ha deixat escrit Thomas Legrand: “el nou Front Popular està en la línia de Jean Jeaurès: republicà, humanista, democràtic, progressista i social. I afegeix que “aquest reflex de la unió davant l’extrema dreta forma part del treball antiautoritari de l’esquerra”.
El resultat de la primera volta té arrels en un país que se sent trencades les costures d’unió: la França urbana i la rural, la xovinista i la de tercera generació, la d’ultramar, la nuclear i l’ecologista, la de la gran metròpoli i la de la misèria a les perifèries.
Les quatre “D”, dèiem, que acompanyen la victòria de Le Pen:
El desconcert creat a darrera hora per un Macron atemorit i precipitat que convoca unes legislatives en un moment calent, convuls i alterat a França on no sembla haver ningú satisfet amb la deriva del país. Amb un deute del 110,6% del PIB, el deute per càpita dels francesos és de 45.494 euros per habitant, entre els més elevats del món segons l’OCDE.
La desesperació d’una població que habita una de les deu economies més importats del món però on el 63% de la població amb ingressos nets inferiors a 1.200 euros (al voltant del salari mínim) té dificultat per pagar l’atenció mèdica i els àpats del dia. Una economia amb un terç dels treballadors (35%) que no pot fer front a les despeses quotidianes més elementals. És UNICEF qui ha registrat un augment de la pobresa a França “definida com la combinació de baixos ingressos i greus privacions materials i socials així com un augment de la precarietat de les famílies”.
La desinformació que alimenta la població menys preparada, amb menys recursos per accedir a mitjans d’informació de qualitat. La més vulnerable al populisme, la demagògia i l’engany. No en va, França disposa des del 2018 d’una coneguda llei contra la desinformació i les notícies falses amb penes, fins i tot de presó.
La digitalització que ha fracturat la societat deixant de nou de banda la part gruixuda de la ciutadania que viu amb alarma la transformació irreversible del mode quotidià que té de viure, comprar, accedir a l’administració pública i als serveis. Una població que el gran mercat descompta entre la seva clientela, deprecia com a consumidor i menysprea com interlocutor.
Fa mal de consciència pensar que el país de la Llibertat, la Igualtat i la Fraternitat ha estat induït a creure que la Democràcia liberal més despietada i egoista ha de fer un pas més endavant cap a la deshumanització per defensar les essències de l’Hexàgon i qui no arriba, es queda fora. “¡C’est la Liberté, carajo!”. Sense espai per a l’Egalité i la Fraternité. De moment, caldrà esperar un segon pas per les urnes d’altíssim voltatge. Per ara a Le Pen li falta la “D” de definitva; la victòria, clar.
