El proper 9 de juny els i les joves de Catalunya i la resta d’Espanya estan cridats a les urnes en unes noves eleccions al Parlament Europeu. Unes eleccions que obriran un nou mandat després d’un novè que ha estat completament impredictible.
La Unió Europea, les seves institucions i els seus representants sorgits de les darreres eleccions i del repartiment de “top jobs” del maig de 2019, poc podien imaginar que haurien d’afrontar reptes de tal magnitud com la pitjor crisi de salut pública dels darrers cent anys, o l’absoluta fractura de l’ordre internacional que ha suposat la brutal, il·legal i injustificada invasió d’Ucraïna per part del règim de Vladimir Putin a Rússia.
Malgrat tot, la UE i els seus Estats Membres, han estat capaços de créixer davant aquestes adversitats, no absents de múltiples dificultats, i donar importants passos endavant en la integració europea com la implantació de recursos propis i mecanismes de finançament conjunt, l’avenç en el reforç i creació d’estructures de seguretat i defensa comunes, o el plantejament d’un horitzó tangible per a l’ampliació de la Unió cap a l’est i els Balcans.
I tot això sense posar fre als reptes pendents des de principi de la legislatura com la transició ecològica, la descarbonització de la nostra economia, la reducció de la contaminació, la transició digital, la regulació de la intel·ligència artificial, la reforma del marc econòmic i fiscal, la gestió de la migració, la reducció de la pobresa i les desigualtats, o la millora de la igualtat de gènere i dels drets del col·lectiu LGTBI.
No obstant, les cicatrius que deixen tant la pandèmia com les dificultats derivades de l’increment del cost de la vida i la presència, encara, d’elevats nivells de desigualtat, sumat a la desinformació, la instrumentalització del patiment, i una estratègia deliberada de resposta reaccionaria liderada per grups d’extrema dreta amb la connivència de forces conservadores tradicionals, ha portat a que forces neofeixistes i ultraconservadores guanyin pes, representativitat i fins i tot presència a Governs en molts països de la Unió Europea. El Parlament Europeu no és una excepció a aquest fenomen.
Davant aquest escenari, el proper 9 de juny ens hi juguem molt. Ens juguem seguir avançant en el camí de progrés marcat pels últims 5 anys en que la UE i els seus Estats Membres han desenvolupat polítiques veritablement transformadores, especialment pels i les joves. En aquest mandat, s’ha pogut ampliar la Garantia Juvenil fins als 30 anys i millorar el seu finançament a través de diversos instruments, doblar el pressupost de l’Erasmus+ fins els 28.000 milions d’euros fins a 2027, i implementar tant programes innovadors com el DiscoverEU per a que els joves de 18 anys viatgin i coneguin Europa, com polítiques més transversals però amb gran incidència en els joves com al Directiva de Salaris Mínims adequats.
És evident que queden reptes pendents: augmentar l’ambició dels nostres objectius contra el canvi climàtic, una crisi que afectarà desproporcionadament als joves i a la qual hi han contribuït ben poc; abordar la salut mental com a part fonamental de les polítiques de benestar i dedicar-hi els recursos necessaris; o desenvolupar nous instruments per a garantir el dret a l’habitatge, fins i tot a través d’un mecanisme públic europeu per a la seva construcció i promoció.
Per tant, la diferència entre un Parlament Europeu d’esquerres i pro-europeu, i un de dretes i euroescèptic serà avançar en una transició ecològica que no deixi a ningú enrere, o trepitjar l’accelerador del canvi climàtic. Entre impulsar models de creixement econòmic redistributiu o tornar a l’austeritat. Entre continuar donant suport a Ucraïna o entregar-la als braços de Putin. Entre crear oportunitats dignes per als joves prohibint les pràctiques no remunerades, o continuar permetent que se’ls exploti gratuïtament.
I en aquesta batalla és fonamental implicar als i les joves. Des de la YES-Young European Socialists, una de les nostres prioritats és treballar per a la rebaixa de l’edat de vot als 16 anys, al menys en les eleccions europees. En les properes eleccions al Parlament Europeu, 4 països ja ho permetran: Alemanya, Àustria, Bèlgica i Malta, i a Grècia la llei electoral estableix l’edat mínima per a votar en 17 anys. És fonamental que en unes eleccions que són comunes i per a la única institució europea escollida directament, el cos electoral sigui el mateix i tots els joves de la UE gaudeixin dels mateixos drets.
En aquesta cita, els i les joves no podem fallar. El proper més de juny toca defensar la Europa que volem, la Europa que ens pertany, la nostra Europa: una Europa de llibertat, de drets i unida en la diversitat. I ho farem possible amb una gran victòria socialista.
