Endavant! 1945 | Hemeroteca

L'òpera més popular de Puccini, 'Madama Butterfly', torna al Liceu sis anys després

 Pla sencer del director musical de l'òpera 'Madama Butterfly', Giampaolo Bisanti, la soprano Lianna Haroutounian i els tenors Jorge de León i Rame Lahaj, el 8 de gener del 2019/ ACN Pla sencer del director musical de l'òpera 'Madama Butterfly', Giampaolo Bisanti, la soprano Lianna Haroutounian i els tenors Jorge de León i Rame Lahaj, el 8 de gener del 2019/ ACN

'Madama Butterfly', l'òpera més popular de Puccini, torna al Liceu amb l'exitosa producció de Moshe Leiser i Patrice Caurier, que ja es va programar el 2006 i el 2013.

S'estrena dissabte sota la batuta del mestre Giampaolo Bisanti, com a director musical, i amb dues sopranos de renom internacional: Linna Haroutounian i Ainhoa Arteta, que s'alternen en el rol principal de Cio-Cio-San.

El paper del seu amant, el tinent nord-americà Pinkerton, l'encarnen els tenors Jorge de León i Rame Lahaj. La directora artística del Liceu, Christina Scheppelmann, ha definit aquesta coproducció del Liceu amb la Royal Opera House com a "elegant, clàssica i molt estètica" i ha dit que té "un fons i uns detalls molt profunds".

Després de l'èxit assolit en les seves dues visites anteriors al Liceu, aquesta reposició proposa una posada en escena que destaca per l'elegància i la senzillesa típiques de l'estètica japonesa.Un minimalisme inspirat en els espais escènics centenaris del teatre nipó que permeten cedir el centre a la tragèdia de Butterfly.

"En aquesta producció el set és molt original i tot queda bastant en la mà dels cantants", ha opinat el tenor Rame Lahaj. Es tracta d'una òpera "molt popular" i "és habitual reposar una producció tan exitosa com aquesta", ha explicat Scheppelmann, qui també ha emfatitzat que "encara que sembli el mateix espectacle, no ho és".

Els intèrprets han canviat, fet que "dona altres emocions i experiències", ha opinat la directora artística del Liceu. "Com a públic s'ha d'anar a la funció amb una perspectiva fresca i sabent que serà diferent".

'Madama Butterfly' narra una història d'amor incondicional protagonitzada per una jove geisha de Nagasaki que, després de casar-se amb el tinent nord-americà Pinkerton i ser repudiada per la seva pròpia família, és abandonada també pel seu marit.

Quan l'oficial retorna casat amb una altra dona occidental, reclama el fill que Cio-Cio-San ha tingut en la seva absència, fet que acabarà per trencar el cor de la protagonista i conduir-la al suïcidi. Cio-Cio-San, un personatge essencial i ple de colors diferents Per Lianna Haroutounian, el paper de Butterfly és "molt emocional i sensible" i necessita "molts colors diferents".

"És una dona que a la vegada és fràgil i forta, així com profunda i naïf", ha explicat la soprano armènia. Segons Haroutounian, cada funció és única i amb la mateixa dificultat, ja que cada vegada ella reviu la història. "És així com puc transmetre tota la sinceritat i ser honesta amb el públic i el meu personatge", ha emfatitzat la soprano.

Pel mestre Giampaolo Bisanti, que dirigeix l'Orquestra i el Cor del Liceu després del 'Macbeth' que va obrir la temporada 2016-17, el paper de Cio-Cio-San és l'essència al voltant de la qual gira tot: "la iconografia i tota la resta d'elements fan de planetes que giren al voltant d'aquest sol".

Bisanti també ha remarcat que el personatge principal és "únic dins del context de les obres 'puccinianes'", ja que canta tota l'estona, des del principi fins al final, durant les 3 hores que dura l'espectacle. Pinkerton, un paper agre i difícil Els dos barítons coincideixen a dir que el rol de Pinkerton no és gens fàcil perquè és el culpable de tot.

"El més difícil és fer que el personatge sigui estimat pel públic, ja que tothom sap la història i, encara que ho facis molt bonic i cantis molt bé, el paper sempre irrita l'audiència", ha opinat Rame Lahaj, que debuta al Liceu.

El tenor Jorge de León, que acaba de cantar el mateix rol a la Wiene Staatsoper, considera que, com que es parla d'una "realitat actual" com la "pederàstia i el turisme sexual", encara és "més agre i dur ficar-se en el personatge". El mestre Bisanti creu que Puccini fa servir l'últim acord i l'última nota de l'òpera per castigar Pinkerton.

"Hi ha una darrera harmonia que no té cap atractiu, ni cap caràcter de tancament de l'òpera i que no té res veure amb el que venia abans", ha explicat Bisanti. "Per a mi Puccini li diu a Pinkerton: ella ha mort, però ara s'obre un nou capítol i veuràs com la història et castiga", ha expressat el director musical.

T'ha interessat aquest contingut?

Subscriu-te al butlleti i rebràs la informació al teu correu electrònic
Política de privacitat
Banner 468 x 60 px