Endavant! 1945 | Hemeroteca

Antoni Tàpies i Albert Serra, protagonistes de les noves exposicions de la Fundació Tàpies

Una de les escultures de bronze de l'exposició 'Certeses sentides' a la Fundació Tàpies amb una pintura als fons/ACN Una de les escultures de bronze de l'exposició 'Certeses sentides' a la Fundació Tàpies amb una pintura als fons/ACN

La Fundació Tàpies inaugura per als propers mesos dues exposicions, una dedicada al pintor, 'Certeses sentides', que es podrà veure fins el 29 de setembre, i una instal·lació del cineasta Albert Serra, 'Roi Soleil', que es projectarà fins el 16 de juny.

El centre recupera així una exposició que va fer entre els anys 1991 i 1992, en què recollia obres del pintor fetes sobre el material tèxtil sintètic que feia servir per protegir el terra del seu estudi. En aquesta mostra actualitzada, s'afegeixen tres obres més i s'acompanyen d'una sèrie d’escultures de bronze i de terra xamotada. Per la seva banda, la instal·lació de Serra consisteix en la projecció d'una performance sobre la mort del rei Lluís XIV. "Per entendre Tàpies l'has de veure al costat d'altres artistes", ha dit el director de la Fundació Tàpies, Carles Guerra sobre la combinació dels dos projectes.

Malgrat que Tàpies havia experimentat amb aquest material durant la dècada dels 80, no va ser fins el 1991 quan l'artista va fer un conjunt d'obres que tenien com a denominador comú el material tèxtil de diferents tipus -plàstic, cuir sintètic, cotó o polièster-, que utilitzava de base. Un material fràgil, irregular, tou i que s'ondula pels extrems, a sobre del qual Tàpies hi treballava en els seus estudis de Campins i de Barcelona.

L'exposició original de 'Certeses sentides' aplegava 18 peces, a les quals s'afegeixen ara tres que van quedar a l'estudi. "La mostra té un sentit de conjunt molt fort, com a obra tancada, la recuperem amb l'afany de veure el que va produir quan es va obrir la Fundació Tàpies el 1990", ha explicat el director del centre, Carles Guerra.

Una certa tristor i pessimisme impregna el conjunt de peces, en què s'hi pot apreciar imatges com creus, ulleres, l’autoretrat, el cos, el crani i ossos, la cadira, el paisatge, les lletres o les xifres. Va ser una etapa en què l'autor feia referències constants a la mort i el dolor físic que porta implícita la vida. "Tàpies era una persona molt atenta conflictes geopolítics i ho reflectia en un dolor molt personalitzat i íntim", ha explicat Guerra respecte esdeveniments com la Guerra del Golf o la caiguda del mur de Berlin.

El director assegura que el treball exposat a la mostra articula tant la vida interna de l'estudi, com el que Tàpies veia a través dels mitjans de comunicació. Algunes de les obres les va realitzar sobre trossos de material que ja tenien esquitxos de pintura, taques i petjades, i que per tant, ja havien complert la seva funció al terra de l'estudi. D'altres, però, estaven per estrenar, i va ser el pintor qui els va utilitzar de base, en algunes ocasions, també, del revés. Les escultures que inclou l'exposició són també del període de la dècada dels 90.

El cine de Serra en un museu

"El fet de combinar un bloc de Tàpies amb un projecte de Serra subratlla el caràcter de la fundació", ha explicat el seu director, Carles Guerra. Al seu parer, Serra havia de tenir un projecte "d'artista", no només de cineasta, a la Fundació Tàpies com un dels noms més destacats de l'escena contemporània. "Com Tàpies va voler, una fundació que no fos un mausoleu personal, sinó un lloc on entaular contacte amb les produccions més crítiques i recents", ha explicat Guerra.

En declaracions a l'ACN, Albert Serra ha assegurat que 'Rei Soleil', una gravació de 62 minuts sobre l'agonia del rei Lluís XIV, és una peça "adequada per ser exhibida en aquest context museístic". Es tracta d'una performance feta a la galeria Brandao de Lisboa durant 8 dies en què l'actor Lluís Serrat interpreta les últimes hores del rei Sol. Serra considera que aquesta gravació és "l'altra cara de la moneda de la pel·lícula 'La mort de Lluís XIV', ja que assegura que amics seus li van dir que era "massa convencional". "Doncs ara veureu", els hi va dir, i ha creat una aproximació "més radical".

La sala de projecció és acompanyada d'una sala complementaria que el cineasta entén com una habitació de "quarantena", on els espectadors "s'han de purificar" de "tota la merda" que han estat veient els últims mesos. El director de cine assegura que malgrat haver estat en els vuit dies de rodatge de la performance, no va veure "res del que després veia en les imatges". Aquesta és la conclusió del seu treball: "És gràcies al potencial de la càmera que permet revelar unes coses que l'ull humà és incapaç de veure", ha explicat Serra.

T'ha interessat aquest contingut?

Subscriu-te al butlleti i rebràs la informació al teu correu electrònic
Política de privacitat
Banner 468 x 60 px