Viure més anys és una bona notícia, però també ens obliga a preparar el país per garantir les cures i l’atenció que les persones necessitaran al llarg de la vida.
Vivim més anys que mai, i això és un dels grans avenços de la nostra societat. És el resultat de millors condicions de vida, dels progressos mèdics i de la qualitat del nostre sistema de salut. Però aquest èxit col·lectiu també ens planteja un repte: hem de preparar Catalunya per donar resposta a les necessitats d’una societat cada vegada més longeva, amb més recursos, més serveis i una xarxa residencial capaç d’acompanyar les persones quan ho necessitin.
Perquè darrere de cada plaça residencial hi ha molt més que un servei. Hi ha una persona amb una història de vida, una família que sovint fa mans i mànigues per cuidar-la i la necessitat de saber que, quan arribi el moment, tindran una resposta adequada. Parlem de dignitat, de tranquil·litat i de garantir que ningú no es quedi enrere.
Catalunya, però, arrossega un dèficit important de places residencials públiques. Durant més de quinze anys, la Generalitat no va construir cap residència pública nova per a la gent gran. Aquesta manca d’impuls en la construcció d’equipaments públics ha contribuït a acumular necessitats que avui es tradueixen en més de 18.000 persones esperant una plaça residencial pública. Són milers de persones i famílies que necessiten una resposta i que no poden esperar indefinidament.
Davant d’aquesta realitat, el Govern del president Salvador Illa ha començat a ampliar la capacitat del sistema. El compromís inicial era crear 6.000 noves places residencials públiques durant la legislatura, que s’han habilitat en dos anys i escaig. És un primer pas important, però som conscients que el repte demogràfic exigeix més ambició i una planificació a llarg termini.
Per això, el president Illa ha anunciat el Pla 20.000, que preveu incorporar 20.000 noves places residencials a la xarxa pública fins al 2030, amb una inversió addicional de 878 milions d’euros. D’aquestes places, 15.500 es destinaran a persones grans i 4.500 a persones amb discapacitat. El pla contempla la construcció de 15 noves residències públiques, la incorporació de places a la xarxa pública i la col·laboració amb els ajuntaments i les entitats per ampliar els recursos disponibles.
Aquest és el canvi d’escala que necessitem: passar de donar resposta a les necessitats més immediates a preparar el país per als pròxims anys. Perquè no n’hi ha prou amb reaccionar quan les llistes d’espera creixen; cal anticipar-se, invertir i reforçar els serveis públics perquè puguin estar a l’altura de les necessitats de la ciutadania.
El Pla 20.000 és, per tant, un compromís amb el present i amb el futur. Un compromís per reduir les llistes d’espera, ampliar els recursos residencials i garantir una atenció digna i de qualitat a les persones grans i a les persones amb discapacitat.
Una societat que viu més anys ha de ser també una societat que cuida millor. Aquest és el repte que tenim com a país i la responsabilitat que assumeix el Govern: posar les persones al centre, reforçar els serveis públics i construir avui les respostes que Catalunya necessitarà demà.
